Què significa tot això, però, pels catalans de fora? Què podem fer, si tenim en compte que les exigències de la vida, de la feina i de la família sovint són prou grans com per no deixar gairebé temps per a res més? Tenint ben presents aquestes circumstàncies especials, que conec per una experiéncia pròpia de molts anys, i que són ben sovint més dures del que pot semblar a qui no s’ha hagut de moure del país o no li ha calgut, trobo formidable la tasca voluntària que tants catalans de l’exterior s’han imposat.