Què, benvolgut lector alemany? N’ha sentit a parlar? Cas que no sigui així: és la denominació de la planificada nova construcció o modificació a ample europeu de la línia de ferrocarril al llarg de la costa mediterránia espanyola des de la frontera francesa fins a Almeria. És a dir un territori on molts alemanys, hi viuen sigui de manera transitória o permanent. L’objectiu és el millorament del transport de mercaderies per ferrocarril entre Espanya i Europa, cosa que representaria també més facilitats d’exportació per les empreses estrangeres (també alemanyes) que s’han instal·lat en aquesta important regió europea.
També capacitaria els ports espanyols de Barcelona, Tarragona i València (a través dels oportuns enllaços de vies) per ser nous centres de distribució per les importacions europees des d’`Asia, amb el corresponent estalvi de temps i de costos, en comparació amb la importació a través dels ports de l’Europa del nord i de l’oest. Ja fa anys que aquest corredor ferroviari va ser classificat per la Comissió Europea com un dels projectes europeus més urgents.
És un projecte que comportaria grans avantatges per Espanya i per Europa. Hom hauria de suposar que Espanya propulsaria decididament aquest projecte, oi? Però (abril, abril!) el que passa és tot el contrari. Per què? És ben clar: a causa dels avantatges que reportaria per Catalunya. Fa un parell d’anys que un diputat madrileny al congrés espanyol li va dir a un col·lega de Barcelona (naturalment “off the record”): “Aquest corredor no el constuirem mai. Faria Catalunya massa forta i us en aniríeu d’Espanya”. Incomprensible, però típic per la manera de pensar de molts polítics espanyols. I aquesta miopia dóna encara més ales al moviment independentista català.
La idea de la Comissió Europea era que el corredor estigués acabat fins el 2018. Amb la “velocitat” actual és més probable que s’acabi cap al 2040 o la setmana dels tres dijous. Dels mitjans que el pressupost espanyol teòricament hi destina cada any, a la pràctica només se#n fa servir una part molt petita (sovint menys d’un 10 %). Enlloc del corredor mediterrani, el govern eespanyol va tenir l’Idea absurda de construir una línia que passés per Madrid, Aragó i un túnel, nou i molt car, a través dels Pirineus. Com és natural Europa ho va refusar i va deixar clar que no hi aportaria ni un cèntim dels diners europeus.
Ès trist haver de comprovar que, quan es tracta de Catalunya, per la política espanyola pensar de manera lògica i racional són paraules desconegudes.
Foto: Hans Joachim Treller / pixelio.de
