Aquest any des de “El Pont Blau” també vam participar de l’any Pedrolo i aquest és el text que vam llegir a la nostra Festa de Sant Jordi per recordar-lo:
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l’Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.
Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”.
La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.
La ex-presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes i ara a Junts per Catalunya, Laura Borràs, explicava que: ‘Pedrolo tocava tots els gèneres. Li interessava absolutament tota mena de literatura i conrear-la com un compromís molt clar amb la llengua i el país.’ Segons Borràs, Pedrolo és com un iceberg, perquè tan sols en coneixem la punta emergent.
Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.
Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.
Una de les voluntats de l’any Pedrolo és recuperar i editar part de la seva obra. Com a exemple, l’any Pedrolo va arrencar amb la publicació de ‘La terra prohibida’, la seva obra més política. És una tetralogia i l’editorial Comanegra n’ha recuperat els dos primers llibres en un sol volum, i publicarà els dos darrers, també unificats, a l’estiu. “La terra prohibida” és la novel·la de més valor històric de Manuel de Pedrolo, imprescindible per entendre les arrels socials del moviment actual català. Un retrat perfecte de la resistència catalanista, durant la guerra i la postguerra, en totes les seves intensitats, amb una càrrega autobiogràfica indiscutible.
