Amics del Pont Blau: quan llegiu aquestes línies potser brandareu el cap i pensareu: “l‘home ja rapapieja. Com si no tinguéssim coses molt més urgents per a trencar-nos el cap…“. M’agradaria, però, saber la opinió sobre aquest tema de tants de vosaltres com em vulguin fer la mercè d’expresar-la.
De què es tracta? D’una qüestió de símbologia nacional; més concretament de quina volem que sigui la bandera d’una Catalunya independent. Per a molts no hi ha cap dubte i la pregunta és una carallotada: la bandera, diuen, ha de ser la tradicional de les quatre barres, i llestos. La meva opinió és una altra, i si creieu que toco campanes, sisplau, digueu-m’ho sense embuts. M’explicaré.
En el moment que aconseguim que el Principat sigui independent ( i amb més o menys suors i disgustos estic convençut que ho aconseguirem), quedaran fora de les nostres fronteres els germans de les altres terres que parlen la nostra mateixa llengua. En un article al Matí Digital he exposat la idea de fer-hi una referència a la constitució catalana que doni fe d’aquest lligam cultural que seguirà existint siguin quines siguin les fronteres polítiques. Aquest lligam s’expressa òpticament pel símbol comú precisament de la senyera tradicional que ens és comuna a tots. I per això jo proposaré sempre que la bandera del principat independent sigui l’estelada blava, i que deixem la senyera antiga com a símbol de tots els Països Catalans, en diguem així o d’altra manera.
L’estelada blava és la que s’ha fet seva el cor de la majoria dels catalans i es mereix, crec jo, de no ser desada altra vegada al calaix quan siguem independents. Mirem-nos-ho com dos cercles més o menys concèntrics. Un de més petit, el Principat independent, amb l’estelada, un de més gran, els Països Catalans que volia Joan Fuster amb les quatre barres històriques que pertanyen a tots. Així tots aquells valencians i mallorquins que una vegada o altra han dit que no volien canviar el jou de Madrid pel de Barcelona, no tindrien cap motiu de retret. I de cara al món deixaríem ben clar, per qui encara no ho tingués, que hi ha una comunitat cultural i històrica que segueix viva a pesar de tots els intents d’anorrear-la, i que no té res a veure amb fronteres polítiques que avui són unes i demà poden ser unes altres. I és a cada un dels pobles de parla catalana a qui ha de correspondre de decidir quin futur polític volen, sense imposicions forasteres vinguin d’on vinguin.
Així, doncs, amics, què trobeu: estelada, sí o no?
2 comentaris
Com bé dius, és una qüestió prou important i digne d’un debat. Un canvi de situació política cap a un estat independent ve acompanyat d’un símbol de país, en aquest cas la bandera i més concretament l’estelada. És a dir, l’estelada és i ha estat símbol de reivindicació de la independència de Catalunya i apareix en totes les manifestacions a favor d’aquesta. Seria doncs lògic i normal emprar-la (ja sigui la de l’estrella blanca amb el fons blau o la de l’estrella roja amb el fons groc) com a bandera d’estat un cop s’arribi a aquest estatus polític.
Eduard, per mi la nostra bandera, la de tots, ha de ser l’estelada blava. La groga amb l’estrella vermella, va sorgir com a diferenciació partidista propugnada pels independentistes de tendències marxistes, (per això l’estrella vermella) quan el marxisme encara semblava la panacea de tots els mals de la humanitat. La realitat va desmentir aquells somnis. L’estelada blava és la de tots, la groga, no. Això, però, és naturalment la meva opinió molt personal. En el seu dia, la majoria decidirà.