Decidiu-vos, i escriviu!

En els temps llunyans de la meva joventut sortia a Espanya una revista: “Meridiano”, que era una còpia de les “seleccions del Readers Digest”. Un dels articles que em va quedar a la memòria per diversos motius, era un que havia escrit Winston Churchill. Churchill, a més de ser el polític britànic més destacat del segle XX, era també un pintor afeccionat prou passable, i en aquell article volia incitar a la gent a imitar-lo, a perdre la por al davant dels pinzells i de la tela. L’article es titulava: “Decideixis, i pinti!”.

Això ve a tomb, perquè m’adono que en la secció d’opinió del web del Pont Blau m‘esteu deixant molt solet i això “no pita”. I, parodiant al gran Churchill, el petit Grau vol demanar-vos: decidiu-vos i escriviu! Ja veureu que tot és posar-s’hi i que tots teniu a ben segur moltes coses per dir, i si no ho feu és per la reserva innata de molts catalans “de fer el mec” com diem castissament.

Noies i nois: aquesta pàgina d’opinió no és cap concurs literari per aspirar al Nobel de literatura. És una plataforma per tal que tants com es pugui de vosaltres hi digui la seva.  I que molts teniu coses a dir és més clar que l’aigua. Gent jove que s’ha decidit a sortir del país enfrontant-se amb tots els problemes (i grossos) que això comporta, gent que s’organitza i treballa pel país com ho heu fet vosaltres, malgrat l’esforç supletori que això exigeix, és gent que té coses a dir si es decideix a obrir la boca o a teclejar a l’ordinador. El que és important és dir, com sigui allò que duem a dins, i comentar-ho amb tots els companys.

Permeteu-me un exemple (i que la Sílvia em perdoni, si parlo expressament d’ella, cosa que no vol dir que us eximeixi de res a tots els altres). La Sílvia va fer un comentari al meu article parlant de que cal evitar l’odi. I deia que un parell de noies gallegues li van explicar tot el que a la seva terra havien sentit de fals sobre Catalunya. Doncs bé: parlant aquí d’algun exemple d’aquestes falsedats ja hi hauria hagut tema per un article, més o menys curt o llarg, però que estic segur que tots comentaríem amb interès.

I no tingueu cap por (qui cregui haver de tenir-ne) pel nivell del català que empreu. A pesar de que en Joan Triadú va polir el meu, la manca de pràctica de molts anys va fer que oblidés moltes coses que vaig haver de recuperar a poc a poc després de jubilar-me. I encara avui de vegades he de consultar el diccionari per no fer cap relliscada. Però això no m’ha privat com veieu de (amb tota la cara, com diem a casa nostra) llançar-me a l’aigua i posar-me a nedar pel mar de la nostra llengua.

No hi ha ningú que vulgui posar un 5 o un 10 o un 3 a allò que escrivim. El que és important és dir, com sigui allò que duem a dins, i comentar-ho amb tots els companys. Endavant les atxes! Final del sermó…