La Castanyada

Orígens

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants (1 de novembre), tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada.
La celebració de la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada o al forn com es fa per exemple amb el codony. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell.

La Cançó del Marrameu
Marrameu torra castanyes
A la voreta del foc
Ja n’hi peta una als morros
Ja tenim Marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.
Marrameu i Marrameua
S’emboliquen en un llençol
Feien veure que era un home
I era una fulla de col.
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.
Marrameu ja no s’enfila
Per terrats ni per balcons
Que té una gateta a casa
Que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort, pica ben fort
Que piques fusta, pica ben fort.

El costum d’ingerir castanyes – altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir. També altres versions expliquen que mentre es torraven les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família, ja que aquestes èpoques sempre han tingut un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts.
Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari amb forma cònica anomenades paperines. Antigament les castanyeres se solien representar amb la figura d’una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Avui en dia la venda de castanyes i moniatos ja no és exclusiva de les castanyeres i es pot trobar per aquestes èpoques a quasibé tots els pobles i ciutats.
Els panellets són els altres protagonistes d’aquesta festa. Aquests són prinicipalment elaborats a base de patata i/o moniato i amb un alt contingut de sucre. Actualment existeixen també moltes altres variants com els de coco, massapà o de fruites, entre d’altres. L’orígen de menjar panellets també recau en una mena d’ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’algun membre de la família.

Com se celebra al Pont Blau

Per aquesta festa ens trobem la tarda abans i fem un taller d’elaboració de panellets en el que hi participen petits i grans. El taller es realitza a la cuina de la casa d’entitats on s’explica pas per pas com s’elaboren aquests dolços catalans.

Al dia següent preparem i posem al forn o al foc les castanyes que més tard mengem amb un gotet de moscatell. Si hi ha nens petits li cantem cançons a la castanyera o a vegades també fem un petit concert acústic per als més grans.

Normalment aquest dia comencem a vendre números per La Llumineta de Nadal.