Orígens

El Tió de Nadal és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns de l’Aragó i d’Occitània. Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. El Tió consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l’inici de l’Advent, i portar-lo a casa, on se’l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar. L’origen recau en el fet que, antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l’home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les de les vies del tren, escales, estris de casa i també per il·luminar i donar calor i caliu a les llars.
El tió de Nadal representa un element molt característic per els més petits de la casa, ja que són ells els qui fan el tió més personal i a la vegada han de tenir-ne cura perquè estigui en bones condicions per “cagar” torrons, neules i regals.
El tió se sol “cagar” el 25 de desembre: el dia de Nadal, abans o després de l’àpat familiar. Per fer-lo cagar se’l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants i s’envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.

La Festa de Nadal catalana com en moltes parts del món occidental, té els seus orígens cristians i se celebra el naixement de Jesús de Natzaret. A Catalunya com a Alemanya també celebrem el dia de Sant Esteve: el 26 de desembre.
La gastronomia juga un paper molt important en aquestes dates. Així doncs per Nadal ,és a dir, el dia 25 de desembre per dinar, se sol cuinar la típica escudella catalana amb galets, pilota i carn d’olla com a primer plat i de segon carns típiques com el capó, gall d’indi, xai, cabrit, vedella o porc. En canvi, per Sant Esteve els canelons són el plat principal el qual se sol acompanyar amb carns sobrants del dia anterior.
I no cal oblidar els postres. Existeixen molts tipus postres nadalencs: turrons, neules, cruixents…però tots acompanyats d’un bon cava català.

Cançó Caga Tió
Caga Tió
avellanes i torró,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons!
Si no et donaré un cop de basto!
Caga Tió

Com se celebra al Pont Blau

Comencem fent cagar el tió, sobretot pels més petits.

Més tard mengem torrons i neules, prenem una copa de cava i cantem nadales.

Com que tenim varis músics entre els socis, tant amb petits com adults sempre fem un petit concert i algun dels socis o sòcies llegeixen un conte o història de Nadal que o bé han escrit ells o d’altres autors.

Al final rifem els números de la Llumineta i repartim dues paneres amb productes catalans.