Curiositats

Tot i que fa més de vint anys que visc a Alemanya, encara hi ha coses que em sorprenen, diguem’n-hi curiositats.

Uns dies abans de Nadal al vespre quan tornava cap a casa, el meu marit es va trobar un moneder al mig del carrer. El va obrir i va veure que hi havia molts bitllets de 100€, el va portar a casa per veure si hi havia també un número de telèfon.

Quan el vàrem tenir a casa vam contar i hi havia 750€ amb bitllets a més de vàries targetes amb saldo de diferents botigues conegudes, a part de tres targetes sanitàries i un carnet de conduir.

Com que no hi havia cap número de telèfon, el meu marit el va portar a la comissaria de policia del barri al matí següent.

Després de prendre nota de tot el que hi havia dins, la funcionaria li va explicar que en un cas així un té dret al que en alemany es diu “Finderlohn”, a veure qui troba una bona traducció, seria com “recompensa” (§ 971 del Bgb, paràgraf 971 del Codig Civil Alemany). El cas és que en aquest país on vivim això també està regulat amb el 5% si el valor de què s’ha trobat és menor de 500€ i si és més, 25€ més el 3% del que passi dels 500€.  O sigui que, val la pena mirar cap al terra!

En el nostre cas, segons va explicar la policia, s’ha de sumar als 750€ el valor del què hi havia de saldo a les targetes de les botigues, més 100€ pel carnet de conduir i 100€ més pel valor del moneder que era d’una marca cara i coneguda (també per la funcionària de la policia que també en té un). Total més de 1000€.

Al cap d’un parell de dies va aparèixer la propietària del moneder i quan el meu marit li va obrir la porta el va abraçar i li va donar un bitllet de 100€, s’havia passat tota la nit plorant, creient que havia perdut els diners. A més dels 100€ va tornar uns quants dies més tard amb una panera plena de dolços.

O sigui que, val la pena mirar cap al terra!

I jo que després de tants anys aquí ja no tinc aquesta mirada diguem “innocent” pel què és diferent o per les curiositats, us animo a compartir les vostres experiències, situacions o comportaments que us sorprenen, no acabeu d’entendre o us semblen curioses, i volgueu compartir amb tots nosaltres.

En podríem anomenar “Curiositats”.