Al codi penal hi ha el concepte de “llibertat provisional”. En el Dret Internacional també hi hauria d’haver quelcom semblant a “democràcia provisional”, és a dir, que estats que s’anomenen democràtics, però que apliquen la democràcia deficientment (ja sé que per desgràcia són molts) no fossin tractats com a iguals per les veritables democràcies.
En aquest aspecte -encara que per molts pugui ser sorprenent – Espanya n’és un bon exemple. Per a fonamentar-ho, però, cal retrocedir una mica fins el temps immediatament després de la mort del dictador Franco. El pas de la dictadura a la desitjada democràcia, l’anomenada “transición”, va ser considerada més tard com un model aplicable a altres casos semblants. En realitat, però, i vist des d’avui, va ser un compromís forçat per les circumstàncies que hi havia llavors, i que va fer possible la continuïtat d’algunes estructures i maneres de pensar dels anys de la dictadura. Actors importants de l’era franquista, gent que ho era per convicció, van poder seguir en els seus llocs dirigents a la política i a l’economia, i després d’ells els seus fills i els seus nets, educats sovint en la línia de pensament de la dictadura.
Així ha estat possible, que el necessari respecte mutu entre els pobles que viuen a l’estat espanyol, no pogués prendre cos, cosa que en darrer terme ha portat al creixement de l’independentisme a Catalunya.
Així ha estat possible que a Espanya pugui haver-hi una “Fundación Francisco Franco” que va ser subvencionada anys i anys per l’Estat, fins que l’escàndol es va fer públic (!), i l’objectiu de la qual és tenir cura del record del dictador i la seva glorificació. Es poden imaginar vostés a Alemanya una “Fundació Adolf Hitler” i a més subvencionada pel govern federal?
Així ha estat possible que encara avui, al nord de Madrid, l’anomenat “Valle de los Caídos” segueixi sent una atracció turística, i que cada any en l’aniversari de la mort de Franco pugui ser l’escenari de manifestacions dels feixistes espanyols. Allà s’hi troben, com si fossin figues lluminoses de la història, els cadávers del dictador més brutal que mai ha tingut Espanya, i del fundador del partit feixista espanyol Falange. Poden imaginar-se a Alemanya – diguem per exemple als Alps de Baviera, on Hitler passava les seves vacances – una construcció monumental en honor del criminal del petit bigotet i dels seus còmplices?
I parlant del Valle de los Caídos. Ben pocs dels turistes generalment desinformats que visiten aquesta monstruositat arquitectònica saben que aquesta obra faraònica i megalòmana va ser construïda amb la, força, el patiment i sovint amb la mort de milers de presoners republicans, que com a treballadors forçats no van haver de sofrir menys que els que per Hitler o per Stalin van haver de suportar un destí d’esclavatge.
I parlant del Valle de los Caídos. Es va dir, quan es va construir, que l’enorme basílica subterrània havia de servir de símbol per a la reconciliació dels dos bàndols de la guerra. En realitat aquesta reconciliació la va fer impossible el règim amb les seves represàlies anys i anys. I no sols això. Un dels escàndols més grans de la deficient democràcia espanyola, és la negativa permanent d’exhumar milers de republicans assassinats pels esbirros de Franco, amuntegats a anònimes fosses comuns que encara hi ha a tot Espanya, d’identificar-los sempre que sigui possible i de retornar les restes a les seves famílies per ser sepultades dignament.
I perquè la democràcia espanyola va ser bastida al damunt de sorra, per això se n’esmicolen alguns trossos; per això es desdibuixa la separació de poders i els Alts Tribunals són rebaixats a simples instruments polítics del govern; per això es pot negar als catalans l’exercici dels drets democràtics més fonamentals. I per això, entre altres coses, volen tants catalans marxar de pressa d’un estat així que no pot reformar-se, perquè no es vol reformar.
Foto: https://en.wikipedia.org/wiki/Valle_de_los_Ca%C3%ADdos
