Més d’un lector no català dirà que ja ho sap: és el nom del govern autònom de la regió. Això és una possible resposta però una que es queda curta. Permeteu-me, doncs que expliqui què hi ha al darrere d’aquest nom.
Hom creu en general que el bressol del parlamentarisme europeu, des de la proclamació de la Carta Magna el 1215, és Anglaterra. Això és cert, però la Carta Magna només protegia els interessos de la noblesa enfront de la corona. Més poc o gens conegut és que la Generalitat de Catalunya va ser el primer parlament europeu en el que la burgesia també va tenir-hi veu i vot. El primer nom de la Generalitat (aquest nom va venir després) va ser “Diputació del general”, un concepte que incloïa no sols l’església i la noblesa. Va ser fundada a la ciutat catalana de Cervera el 1359. Fins llavors, com també a altres estats, només hi havia de tant en tant reunions (corts) de representants de la noblesa i de l’església, mentre que la resta del temps eren el rei i els seus ministres els que tallaven el bacallà. Amb la Generalitat va haver-hi llavors una representació permanent del poble, dirigida per un “Diputat en cap” (avui en diríem president del parlament) que al mateix temps, de mica en mica, va anar agafant facultats executives. La Generalitat així va ser el nom comú del govern i del parlament de Catalunya i aquesta significació la segueix tenint avui.
El parlament de la Generalitat (com després els “estats” al parlament francès) es composava de tres “braços”: el braç militar (la noblesa), el braç eclesiàstic (les altes jerarquíes de l’església) i el braç popular (la burgesia). Des del 1359 fins el 1714, la presidència del parlament la va tenir sempre un representant del braç eclesiàstic, potser perquè es va creure que un home d’església podria fer millor de mitjancer entre els interessos de la noblesa i els de la burgesia. Si això sempre va ser així, deixem-ho córrer.
Quan després de més de dos-cents anys, el 1931 es va tornar a refundar la Generalitat, el seu nou president, Francesc Macià, va ser el 122è president d’aquesta institució. L’actual, Carles Puigdemont, és el 130è. Poques institucions europees tenen darrera seu un passat tan llarg i tan ben documentat.
Foto: Jan Harenburg / viquipedia.cat
